Accès lliure, gratuït. El sucre entre el gel picat va enfoscant-me la vista; parlem, i juguem. Ens agafem les mans, i sense ser la primera vegada que ho fem, em sorprenc. Em senc confusa. A vegades pense que t'estàs interessant en mi, i altres, pense que jugues. Al final, ens decidim a jugar junts. I tú jugues més que jo. I fas, i no deixes fer. I vols fer més, però tot pasa massa ràpid entre quatre parets que no deixen de menejar-se. Ja no se si és un somni, perquè m'has apetit unes quantes voltes, o si és real. I no se perquè em tractes així (i els pantalons que no cauen). Tendressa amarga, ulls que s'entre-miren, sorolls, la claror que ens enlluerna, les paraules que deixen d'escoltar-se, el rumor de fons dels meus somnis (...o dels teus...), la boca seca, els llançols perduts pels nostres peus... un somriure, una ullada llunyana, i amb un bon dia m'abraces la resaca.
1 comentari:
che bello!
Publica un comentari a l'entrada