Tothom parla de la mascletà, del soroll, de les falles monumentals, dels somriures borratxos, de la música, dels petardos, dels amics. I jo, i tants altres, estem lluny. No senc les Falles com a les meues festes, peró sempre han sigut un punt de trovada d'amics i amigues; simbolitzen la re-trovada, una excusa com qualsevol altra per tornar a veure'ns... Aquest any, com altres, s'han plantat les Falles, s'han aplaudit les glorioses mascletaes, s'han menjat xurros, s'ha ballat a les orquestes... però nosaltres no ens hem bufat com calia, ni t'has cremat la cara, ni hem menjat llonganisa de Pasqua al sol després de la mascletà, ni hem inaugurat un pis amb Lambrusco i sangria, ni hem anat a vore al cambrer de les rastes a la Xirgu, ni tampoc ho hem comprat tot per 1 euro, ni Joan i Gema s'han barallat, mentres Jordi intentava no caure's en terra de la borratxera, ni hem fet promesses que no anàvem a complir. Tampoc hem anat a la Nit del Foc, ni veurem cremar una falla burlant-se dels plors de les falleres, ni cridant "No a la Guerra".Passen els anys, i les ganes.
Només espere que açò no siga el principi d'un laissez-fare que ens porte a oblidar quant ens agradava estar junts.
Comença l'ultima mascletà de 2008... tete, eixa que mai hem vist!! Mi manchi tantisssssimo!
1 comentari:
No te preocupes que al camarero de la Xirgu lo he visto yo por ti... El resto de cosas pendientes las haremos el año que viene, estés donde estés.
Te he mandado unas fotos de las fallas, se que no es lo mismo pero espero que ayuden a olvidar esa nostalgia, imposible de borrar.
Besos
Publica un comentari a l'entrada