dijous, 22 d’octubre del 2009

Si no trobe la paraula exacta

Ahir em vaig sorprende a mi mateixa, quan Jofre, el company en pràctiques de la feina, em va preguntar si m'agradava viure a Barcelona.
Sense pensar, ni un instant, li vaig dir: si, han canviat molt les coses, però ara estic a gust; m'agrada la meua feina, el mestratge em té bastant motivada, i malgrat no tenir temps per a res, em senc ben contenta d'estar ací, de viure al centre i de ravaletjar sovint. No tinc tots els amics que m'agradaria, però, bo, supose que de mica en mica no?
Darrerament, m'ha preguntat si es que m'havia enamorat d'algú, i li he dit que m'enamore dos o tres cops al dia; hui, per exemple, del noi que m'ha canviat el piercing de la cella. M'ha fet prometre-li que si no se'm curava bé, que tornaria. Sense cap dubte, tornaré encara que el tinga perfectament.

No sè si es la trama Gürtel, o el fet de tenir per terra tots els castells de cartrò que tenia construits a València, però crec que estarè una temporadeta per ací.

3 comentaris:

mai ha dit...

si, si, tu sigue en barcelona que algun dia me pasare...

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

Eso, eso, a quedarse en Barcelona, que ahora que nos hemos adaptado se está de maravilla. ¿Dónde vas a estar mejor? A corrupción-landia?

Anònim ha dit...

Hvala za intiresnuyu iformatsiyu