Nova York es somiar, es mirar cap endavant, es volar. Sentir-se neyorki en el minut 2. Uptown & Dowtonw; no hi ha nord ni sud. Baixar les escales del metro... i el calor. Entrar al vago... i el fred. Contrastos, un darrere un altre. La gent que et somriu, un hispa que enten les nostres tonteries, un rapero que li cedeix el seient a Macarena, que s'adorm pels racons, borratxa. Banys publics nets, sense cua, i amb paper. Montanyes de condons a la sortida d'un pub... el mateix nombre de mirades correctes, pero avides de sexe.
NYC. Inabarcable, inacabable, inevitable. Alc,ar la vista continuament; fotografies a on no cap res. Imatges que s'instalen en el cap, i amb el pas del temps, en el record.
... mirar cap a dalt, per a volar mes lluny... o volar mes lluny per a mirar cap a dalt...
NYC. Inabarcable, inacabable, inevitable. Alc,ar la vista continuament; fotografies a on no cap res. Imatges que s'instalen en el cap, i amb el pas del temps, en el record.
... mirar cap a dalt, per a volar mes lluny... o volar mes lluny per a mirar cap a dalt...
3 comentaris:
jue que envidia...(y eso que mi gran conocimiento de catalan no me deja entender todo..)estas con macarena tambien??? jue como os lo montais jajaja muxu!
If you can make it there, you'll make it anywhere... it's up to you, New York, New York... ;)
Ja, verjetno zato je
Publica un comentari a l'entrada