Joel. 31 años. Eixample Esquerra.
Prim com un espaghetti, fibrat com una barreta energètica. Lluitar per aconseguir aire en l'ínfim espai que ha deixat el Sidecar un divendres pop plé d'oxiticina, faldilles en l'aire, i mans en la recerca de carn, carnassa, o el que faça falta. Somriures atontats de gruppis borratxes, i converses diluides en vodka-red bull. El sexe es respira, o com diria la cançò Love is in the air. Les 4 de la matinada, i les possibilitats de no tornar sola a casa s'esveixen com els diners de la cartera taronja. Chupito de Jagermeister fins al fons, ens sentim cremar. Conversa que surt del no-res, i que arriba a AribauHouse a les 6 i mitja, passant per la plaça del Kasparo (com es diu aquesta plaça?) parlant de Bolaño i els seus detectius salvatges, i de la originalitat o no del Sr. Cortázar. Carmen, indignada, rememora la seua relació amb Rayuela, i jo reconec tenir-lo a sobre la tauleta de nit; en arrivar a casa, Joel, li pega un cop amb els dits, i em diu "no t''agradarà, però intenta-ho igualment". Li pega una ullada a la meua estanteria, i em diu que només coincidim en El libro de los abrazos de Galeano; "no l'he llegit, li responc". "Jo tampoc" -- reconeix.
Petons desfets entre llançols de colors, i crits. Crits de boig, de bogeria absoluta, de catàrsis sexual, més semblant al dolor que al plaer. Explosió de crits, d'arrapades de totes les classes i els colors, estirons de monyo, i mossos blaus, ben grans. Tapar-li la boca, per fer una contenció emocional del crits mortals que s'està espolsant el tio, i que em mossegue els dits, fins que siga jo la que cride. La suor fastigosa d'un polvo matiner ens adorm, ens acuna i ens calfa, fins que comença a entrar el sol d'un final d'octubre que podria ser un primer de maig. I com si fos, el dia del treballador, comencem de nou. Massatge i tatuatge abans de demanar-me que l'acompanye a la porta, perquè té vergonya de trobar-se amb algun company de pis; i si, efectivament, Carmen estava desdejunant. Intercanvi telefònic a la porta. "Ens veïem pel Sidecar" diu al acomiadar-se. "Sí, segurament".
Carmen, tens raó, per anar-se'n al llit amb un desconegut cal que "se te mueva la pepitilla cuando te bese".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada