Celeste se'n torna a Argentina. Despedir-se d'ella m'ha recordat al moment en el que vaig dir adeu al meu barri romà (no vaig anar al bar del cubano a dir-li adeu al jefe), a la Via Chiabrera, a tota la gent que hi havia a casa de Ana i Juan, però no recorde com vaig acomidar-me de la meua casa. Gaspare Gozzi 205. No tinc cap imatge al cap; no puc recordar la meua habitació sense Javi, sense les nostres coses, sense estar jo mateixa. No recorde el salò sense els cartells de totes les festes, sense l'olor del perfum d'Andrea o sense els gantxos de Macarena repartits per tot arreu; no recorde si vaig agafar o no l'ascensor, ni tampoc a on vaig deixar les claus. Ni tan sevol recorde el trajecte de casa al metro, ni a on vaig seure al tren amb Alberto. Crec que va ser tan dur, que no vullc recordar-ho.
1 comentari:
Ir, venir, volver, recordar, olvidar, llorar, reir, despedir, reencontrar.....Sabor agridulce para todos los afectados por la crisis.....
Publica un comentari a l'entrada