Estic especialment nostàlgica amb l'Erasmus. Ja no per que s'haja acabat, ni tampoc pel que ha canviat tot en uns mesos. Estic nostàlgica perquè hi ha gent que ja no hi es... no em referisc a lo lluny que puga estar algú. Parle de la gent que ha desaparegut, de les falses relacions que podem arrivar a crear. Si no fos perquè a la gent li agrada publicar en Facebook les seues anades i tornades pel territori nacional i romà, no sabria que els que fins fa 2 mesos eren els meus amics, segueixen vius, de vacances perpètues, encara enamorats de les seues parelles Erasmus, ni tampoc que los hijos de papá segueixen sent-ho. Encara recorde els talls als dits dels vidres que vaig haver d'arreplegar mentres treballava a Roma. Així i tot, ho trove a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada