dimarts, 12 d’agost del 2008

Carrer Viladomat 13... bonito piso en el centro de Barcelona

David i jo portem tres díes buscant pis amb molta intensitat. Ja ens havíen advertit que no era fàcil; ja ens havíen dit que veuríem pisos de merda, cases velles, preus abusius. El que no esperàvem era trobar un pis de 3 habitacions, que en realitat són dos, ni tampoc un pis exterior que només té un balconet a un patí de llums, ni tampoc anar a visitar el pis amb 20 persones més....

Peró el que veritablement no esperàvem era trobar un bany sense dutxa; erem moltes persones donant voltes per la casa, i li diu un paquistaní a la propietària:

-No tiene duchador??

I ella li respon:

-Sí tiene.

I trau el telèfon propi d'una dutxa del mig de la paret d'un bany menut, mostrant que podíes dutxar-te a la vegada que netejar el bany, o tirar de la cadena.

(...)

David i jo, vam baixar les escales morts de la risa. Havia dormit només un hora després del meu primer dia de treball, per tal de veure aquest meravellós pis. A mig camí ens vam trobar amb un xic francès, que ens va preguntar si veníem de veure el pis. I riguent, li vam dir que sí. Va fer una cara de por i angústia. Crec que no tenia molt clar si calia pujar a veure'l o no.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Yo es que el catalán como que no...

Buscar piso siempre una aventura. Yo tuve muchísima suerte, el primero que vi, el primero que me encantó. Además muy agusto estoy en el tras un año.