divendres, 4 de gener del 2008

Año nuevo...


Podria quedar-me ací... han passat 5 dies, i sembla que siguen mesos. Aquesta ciutat t'acull, t'envolta, et rodeja i et cuida. No s'amaga, tot el contrari, s'expandeix, s'obri per a tu, inclús quan plou. T'obri l'apetit, les ganes de riure, somies, voles amb els peus en terra, la pots respirar.
Notes com entra pels teus poros. Ací sents que podràs tornar a enamorar-te.
-¿De qui?-
No ho saps. Tal vegada d'un immigrant, com ho eres tu. És tant el que pots endur-te d'ací, que creus que no mereixes tant en tants pocs dies. Ciutat de projectes, de noves cares, d'il·lusions, de llibertat, de distància d'allò que no sempre és bo, de somnis fets realitat (perquè tal vegada si pugues menjar-te la llemona sense fer ganyotes). Ciutat de barris foscos i clars, amb balcons menuts; quant encant. Ciutat per experimentar, per jugar amb ella, per cuidar-la com ella et cuida a tu, per gaudir-la, de dia i de nit, al carrer i al llit.
Perquè brilla tant com tu vols brillar, perquè hi ha persones que et conviden a gaudir-la amb elles, altres que et repten a vindre amb elles, i alguna que altra que t'incita (i que pot ser també t'excita) amb preguntes com ara "¿Tú crees que nos gustaría Barcelona?"

1 comentari:

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

-La Ciutat, la mar, el teu somriure, i la taqueta del teu ull que brilla d'il·lusió. Això és un gran premi, veure't així.

Ja saps el que saps. Ara, t'esperem la Ciutat i jo. Ha d'arribar el dia que el vent fresc marí de Barcelona udole el teu nom, el dia que les gavines ballen al cel per tu.

Mentrestant, t'esperaré ací, calfant-te el niu al qual seràs feliç molt prompte.