Llegir. Contínuament amb un llibre al bolso. Pesen. Anar carregada, amunt i avall per tota Barcelona, amb pàgines i més pàgines, i un llapis, per si s'ha de destacar alguna cosa. Llegir sota recomanacions; sota recomanacions de gent que no sap ben bé el que m'agrada llegir. Aquest cop, totalment encertada, he agafat amb ànim "Si esto es un hombre " de Primo Levi. Perdoneu la meua ignorància, però malgrat conèixer l'escriptor, no sabia que aquesta era una de les obres fonamentals del segle XX. Ho senc però no trobaré les paraules adequades per explicar les emocions que genera aquesta enriquidora lectura. És com una mena de calfred continu, de malestar i angoixa amarga, que lluita contra la voluntat de sobreviure i tirar cap endavant dins del gèlid infern d'un camp d'extermini. Realment, sembla que una cosa així no hagués pogut existir mai. Malauradament, el testimoni del Sr. Levi resulta imprescindible, com tantes altres experiències, sense les quals no es pot entendre el món en el que vivim.
"Si estamos desnudos en una sala de duchas quiere decir que vamos a ducharnos. Si vamos a ducharnos es porque no nos van a matar todavía. Y entonces por qué nos hacen estar de pie, y no nos dan de beber, y nadie nos explica nada, y no tenemos zapatos ni ropas sino que estamos desnudos con los pies metidos en el agua, y hace frió y hace cinco días que estamos viajando y ni siquiera podemos sentarnos" (Primo Levi; 1958).
"Si estamos desnudos en una sala de duchas quiere decir que vamos a ducharnos. Si vamos a ducharnos es porque no nos van a matar todavía. Y entonces por qué nos hacen estar de pie, y no nos dan de beber, y nadie nos explica nada, y no tenemos zapatos ni ropas sino que estamos desnudos con los pies metidos en el agua, y hace frió y hace cinco días que estamos viajando y ni siquiera podemos sentarnos" (Primo Levi; 1958).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada