Primavera

Barcelona. Fosca i cega sota la pluja d'uns dies eterns d'espera; de l'espera d'un viatge ajornat tantes vegades, però a la fi, un viatge que s'havia de fer.

Camp de Tarragona. La pluja va escampant, mentra a 300 Km. per hora passen arbres, fils elèctrics i records dels últims set anys. Recordo la primera vegada que vam anar junts a Madrid, aquell Madrid dels llibres, de la Plaça Major, del bocata de Calamars davant d'Atocha, i dels amics. Amb esforços recorde l'última vegada que vaig anar; més bé, no tinc ganes de recordar-la. Fa un any i mig d'això i des d'eixe moment només ha xafat l'aerport de la capital. A hores d'ara, sé que la ciutat m'està esperant.

Lleida Pirineus. Encara llunys de les muntanyes i sense rastre de la ne. M'estic adormint mentre continue repassant els darrers anys, els darrers viatges, les darreres manys de la meua vida. Los Planetas van susurrant-me que vana fer un aeropor a on havíem quedat i que van a fer-me el president dels estats d'ànim...

Saragossa. Entre somnis invisibles, me'n adono que ja no sona res al meu pPod. Fa fred a aquest AVE pel de senyors executius i dones directives carregades amb els últims aparells electrònics, quan més petits, millors. També fa bona olor aquest AVE. Es noten els diners en perfums comprats en qualsevol dutty-free, al tornar de qualsevol reunió a qualsevol païs europeu, a on també es fan reunions del G-20, i a on aprofiten per a ser infidels a les seues parelles, recompensant-les ara amb regals "made in..." que demanen perdó sense paraules, "para qué quieren la verdad"... el pPod continua a la seua... Ha aparegut el sol; a la meseta no plou. "Cuanto sol le he vendido al mar por tempestad". Tot és diferent a la meseta.

Guadalajara Yebes. Despertar-se de cop, un altra vegada sense música. És hora de baixar. Ja arribaré demà a Madrid. Café amb llet en un got llarg i un donut per berenar. Escriure una estona i escoltar el pPod, cansat de tres hores sense parar. Les primeres paraules que pronuncie les dic en català. Se m'ha bblidat que no estic a la terreta. Somriure i esperar. "El cel se perd en sí mateix...". Escriure i pensar. Tinc per davant 11 dies de vacances, però de moment, estic ací.