Portava des d’aquell cap de setmana apoteòsic del passat novembre pensant la raó per la que no et vaig demanar el telèfon, quan vas ser tan simpàtic i em vas besar tant bé. T’he buscat pels carrers de Gràcia, i inclós de vegades pensava que t’havia vist. No estava molt segura de si eres tú; l’alcohol i la resaca no em deixaven recordar ben bé la teua cara. Després de trobar-te al Be Cool vaig veure que ni eres tan guapo, ni sobre tot, tant simpàtic. L’APOLO, les drogues, l’alcohol i la tonteria del dissabte nit em va fer sentir una magia inexistent que ara no trobe enlloc. Igualment, i si m’ho permets, continuaré guardant un bon record de tu. Sóc així de natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada