M'agradaria trobarme dins l´aire,
que respires per un moment.
M´agradaria trapitjar terra,
en ferm i tu al meu costat.
El meu reflexe dins dels teus ulls
vuits com aparadors,
i el silenci ens trenca,
m´agradaria poder fer-ho millor,
i reboto,
i no et trobo,
a prop.
Tu sempre has esperat
alguna senyal observan rera la finestra.
Jo no et puc ensenyar
els colors del mar al teu davant,
tens la porta oberta.
Voldria dirte tantes coses,
pero per mi mai tens un moment,
persegueixo els nostres somnis,
i a tu t'es indiferent.
Tantes mentides i tantes històries,
i sembla que no saps qui sóc.
I el silenci ens trenca
m´agradaria ser molt millor,
i no et trobo,
en lloc.
Tu sempre has esperat,
alguna senyal observan rera la finestra.
Jo no et puc ensenyar,
els colors del mar al teu davan,
tens la porta oberta.
He recordat el vell far de vuit braços,
no vam dormir, vam parlar, fins veure el sol.
On puc trobar,
un nou camí,
fent els teus passos.
Vull un altra nit,
per poder dir tot el que sento.
Tu sempre has esperat,
alguna senyal observan rera la finestra.
Jo no et puc ensenyar,
els colors del mar al teu davant,
tens la porta oberta.
divendres, 14 de novembre del 2008
Gossos - Oxigen
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada