Perquè m'has ensenyat a relaxar-me i a dormir-me al teu costat sense problemes; perquè m'has demostrat que tal volta és massa prompte per dinar, però massa tard per alçar-se, i perquè així, m'has convençut de quedar-me al llit durant una hora més, adormida, escoltant els teus somnis, rebent tots els petons del món per la cara, coll i nuca. Mans, que sense parar, s'agafen als meus malucs amb ganes i forces, totes aquelles que li faltaven a altres amants. La foscor de les dos del mig dia, un sabor estrany a la boca i els teus llavis calents buscant alguna novetat entre les cames. Perquè has convertit el sexe en un moment màgic entre dos desconeguts, arribant a mi la nostàlgia en el moment de l'acomiadament. Perquè m'has recordat la verdor dels meus ulls i per què m'has besat amb els ulls ben oberts. Perquè m'has fet un xuplit enorme que he amagat durant sis dies, i perquè m'has rescatat de l'avorriment etern de la meua, que és la teua, ciutat.
Fets un nus a l'arena d'una platja deserta, em respires al cau d'una orella, aconseguint aborronar-me durant més d'un instant. Som com dos estàtues de salitre marina, sense ganes de deixar d'estar apegats, com els teus dits després d'haver-te menjat un gelat, golòs. Una dutxa i alguns sopars junts. De repent, hem compartit més que un llit, i resulta que en la conversa eres més encantador encara. Et devaneges entre ser un xiquet i un adolescent; el respecte amb el que tractes l'any que sóc major que tú; la docilitat de les teues paraules i la pasió desconeguda de les teues, cada vegada, més amigues, mans. Una esquena que mossegar, i uns braços que arrapar. La sort de diverses nits perdudes en encontres accidentals, i de nou, els teus ulls, que em miren i em repassen de dalt a baix, acaronant-me com si fóra un objecte molt més que valuós. El meu desgastat pit dret, es queixarà aquesta nit, quan cap a les 4.30 no trobe els teus dits jugant amb ell.

Perquè sí.