Escriure sobre una dona amb varius enormes a les cames, o sobre la crosa amb la que camina un senyor de 91 anys que, amb la mirada perduda en un intent de llançar sobre mi una "mal de ojo", em desitja una vellesa tant trista, dura i patidora com la seua... La misoginia que el caracteritza traspassa les fronteres d'allò que està permés en la Declaració Universal dels Drets Humans. I sempre penso, si a mi em tracta així, com devia tractar, en confiança, a la seva dona, malaltissa, reclusa a una residència per a gent gran per la voluntat pròpia a la que es veure forçada vivint amb el feixista i malparit del seu home. I encara gossa a donar pel cul, i a sobre, els metges forenses gossen a dir que "està sota plenes facultats de prendre decisions...". Hi haurà que veure quines decisions, i quins metges el van valorar, és clar.
1 comentari:
Tenemos que hacer un libro con los locos que tutelas, hay materia prima.
Publica un comentari a l'entrada