Plataforma és l'ambaixada d'Hospitalet a Barcelona. Quillos i quillas, amb un toc alternatiu, això sí, omplien l'obscuritat del bar-musical. Vaja tela amb el musicote, que ni l'orquestra Montecarlo el dia de Sant Jordi en la Plaça de Dins...
La qualitat de l'antro es resumeix si dic que en aquest garito ningú lligava; no per falta d'oportunitats, sinó perquè ningú estava interessat en l'altre. La missió de la nit era sobreviure al terrible Dj, que va ubicar la nostra petició de Los Planetas després de El Canto del Loco; per no parlar del rockabilly, fastigós, sobre tot per la suor que exhumava la sala. Només vam poder aguantar durant dos hores aquell petit infern, però el millor que vam fer va ser eixir d'allà, a prendre el merescut esmorzar que tanta suor ens havia creat l'estressant pista de ball.
El Rincón del Artista, ens va acollir amb els braços oberts, mentre entràvem camuflats dels Mossos que hi havia a la cantonada d'enfront. Frankfurts, sandwich italià, bacon i formatge i un vegetal, amb coca-coles, aigües (per anar ofegant la resaca) i una birra. Sense cap dubte, i després del nou bar/teteria/borracheria del Taj, el millor de la nit. Poc després, fer-se amics dels borratxos de la taula del costat, que beuen cubates a ritme d'una sessió de steps; a continuació admirar com dos prostitutes mega-buenorres menjen tota la fritanga del món, i després els de Santo Domingo i Mèxic que seuen amb nosaltres, per convidar-nos a anar a l'after 'Merci' de Viladecans. Massa pa' la carabassa.
Fent un mutis por el forro, no sense continuar admirant les fotos dels artistes que omplen el bar (Falete, Pedro Ruiz, Isabel Pantoja, Karina...), sortim i és molt de dia. Quan les coses no podien ser més frikis, ens trobem amb un gos com aquells que teníem de petits, que amb dos piles feien un parell de passos endavant, per fer una voltereta endarrere, amb la diferència de que aquest era de veritat.
Arribem a la Rambla, i uns giris estan liant-la parda a un balcó, però sembla que no ens deixaran pujar, així que tirem cap a la Plaça Reial, i trobem a un senyor de la neteja cívica de Barcelona, recollint dotzenes de llaunes de cervesa flotant a la font de la plaça. Al costat dret, trobem un rastro improvisat, a on pots trobar des d'una planxa de ferro antiga i super petita, a uns texans robats ves a saber a on. Encara hem d'agrair que hores després començarà a ploure, perquè sinó ja estaria pegant un sol increïble. Millor anar-se'n ja a dormir.
La qualitat de l'antro es resumeix si dic que en aquest garito ningú lligava; no per falta d'oportunitats, sinó perquè ningú estava interessat en l'altre. La missió de la nit era sobreviure al terrible Dj, que va ubicar la nostra petició de Los Planetas després de El Canto del Loco; per no parlar del rockabilly, fastigós, sobre tot per la suor que exhumava la sala. Només vam poder aguantar durant dos hores aquell petit infern, però el millor que vam fer va ser eixir d'allà, a prendre el merescut esmorzar que tanta suor ens havia creat l'estressant pista de ball.
El Rincón del Artista, ens va acollir amb els braços oberts, mentre entràvem camuflats dels Mossos que hi havia a la cantonada d'enfront. Frankfurts, sandwich italià, bacon i formatge i un vegetal, amb coca-coles, aigües (per anar ofegant la resaca) i una birra. Sense cap dubte, i després del nou bar/teteria/borracheria del Taj, el millor de la nit. Poc després, fer-se amics dels borratxos de la taula del costat, que beuen cubates a ritme d'una sessió de steps; a continuació admirar com dos prostitutes mega-buenorres menjen tota la fritanga del món, i després els de Santo Domingo i Mèxic que seuen amb nosaltres, per convidar-nos a anar a l'after 'Merci' de Viladecans. Massa pa' la carabassa.
Fent un mutis por el forro, no sense continuar admirant les fotos dels artistes que omplen el bar (Falete, Pedro Ruiz, Isabel Pantoja, Karina...), sortim i és molt de dia. Quan les coses no podien ser més frikis, ens trobem amb un gos com aquells que teníem de petits, que amb dos piles feien un parell de passos endavant, per fer una voltereta endarrere, amb la diferència de que aquest era de veritat.
Arribem a la Rambla, i uns giris estan liant-la parda a un balcó, però sembla que no ens deixaran pujar, així que tirem cap a la Plaça Reial, i trobem a un senyor de la neteja cívica de Barcelona, recollint dotzenes de llaunes de cervesa flotant a la font de la plaça. Al costat dret, trobem un rastro improvisat, a on pots trobar des d'una planxa de ferro antiga i super petita, a uns texans robats ves a saber a on. Encara hem d'agrair que hores després començarà a ploure, perquè sinó ja estaria pegant un sol increïble. Millor anar-se'n ja a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada