Trobar els teus ulls enormes brillant com una estrela al cel negre d'una nit molt i molt clara.
Un abraç.
Aquesta és la nostra retrobada, més de sis mesos després d'alguna festa perduda en un antic pis teu (ah, no, teu no), o d'una trobada inesperada al carrer Ferran. No me'n recorde. La qüestió és que estàs davant meu, tan guapo com sempre, explicant-me que has marxat a Gante a viure, enamorat perdut d'una noieta belga.
Quina gràcia que em senta tan amiga teua quan pot ser no t'he vist més de deu vegades. Quina gràcia que el nostre deute pendent s'haja esvaït en el temps... un desencant que no trenca la nostra conversa sincera i màgica, que em fa pensar que tot resulta encara més graciós perquè mai hem arribat més enllà de dir-nos algunes barbaritats quan l'alcohol ens ha tocat d'a prop. M'agrada vore que confies en mi, i jo en tu. I com riem en explicar-te la cita a cegues que vaig tenir a aquell bar en el qual ara ens trobem escoltant una jam session de músics bastants frikis.
La cara que poses mentre toques el baix, i la mirada, una única, que m'has enviat des de l'escenari. Somrius i baveges per aquesta altra noia que et té suspès en l'aire. Què tanguero eres, i quina forma tan exhausta de sentir que tens.
Finalment, un acomiadament ràpid, desitjant-te que pugues recuperar-te dels teus ronyons, i així anar a prendre l'etern cafè que ens devem a soles a qualsevol indret d'aquesta loca Barcelona.
Un abraç.
Aquesta és la nostra retrobada, més de sis mesos després d'alguna festa perduda en un antic pis teu (ah, no, teu no), o d'una trobada inesperada al carrer Ferran. No me'n recorde. La qüestió és que estàs davant meu, tan guapo com sempre, explicant-me que has marxat a Gante a viure, enamorat perdut d'una noieta belga.
Quina gràcia que em senta tan amiga teua quan pot ser no t'he vist més de deu vegades. Quina gràcia que el nostre deute pendent s'haja esvaït en el temps... un desencant que no trenca la nostra conversa sincera i màgica, que em fa pensar que tot resulta encara més graciós perquè mai hem arribat més enllà de dir-nos algunes barbaritats quan l'alcohol ens ha tocat d'a prop. M'agrada vore que confies en mi, i jo en tu. I com riem en explicar-te la cita a cegues que vaig tenir a aquell bar en el qual ara ens trobem escoltant una jam session de músics bastants frikis.
La cara que poses mentre toques el baix, i la mirada, una única, que m'has enviat des de l'escenari. Somrius i baveges per aquesta altra noia que et té suspès en l'aire. Què tanguero eres, i quina forma tan exhausta de sentir que tens.
Finalment, un acomiadament ràpid, desitjant-te que pugues recuperar-te dels teus ronyons, i així anar a prendre l'etern cafè que ens devem a soles a qualsevol indret d'aquesta loca Barcelona.
1 comentari:
Potser per açò sou tan amics, perquè els encontres són pocs, breus, sincers i intensos.
Publica un comentari a l'entrada