Deu kilòmetres. La primera cursa de la meua vida té 10 kilòmetres i m'he compromès a fer-la corrent. Res de caminar. Entrenar, comprar-se unes sabatilles, i amb els de la feina, sortir a veure qui es pot riure una miqueta més dels demés.
Una cursa que hauria d'haver fet l'any passat quan, desesperada com estava, vaig jurar i perjurar, que si m'agafaven a la meua actual feina, em disposaria a fer una cursa, marató o el que fos. Cadascú a la seua, i jo, resant-li als deus de l'Antiga Olimpia, per canviar de feina com fos.
Els deutes s'han de saldar, i ja vorem com acabe després de fer aquesta volta:
Els deutes s'han de saldar, i ja vorem com acabe després de fer aquesta volta:
4 comentaris:
MOLTA MOLTA SORT!
Vas un poquito justita como para plantearte un entreno específicio, pero si quieres un consejo, empieza a correr/caminar 20 minutos, luego 25, luego 30 ... en días alternos de aqui al día de la carrera y verás como la terminas sin ningún problema.
Suerte!!!
20 SIGLOS DE EVOLUCIÓN-.............
eeeeh! que lista... la primera carrera y se busca una rodeada de cachitas, porque son los que acaban de aprobar o aún están en ello... verdad? los otros han dejado de cuidarse tanto...
Y qué tal fué??
Ya me contarás listilla...
Publica un comentari a l'entrada