divendres, 5 d’octubre del 2007

Què fàcil ha sigut...

Jo que pensava que no ploraria... i he tardat un dia entre escriure-ho i fer-ho. Quina plorera m'ha creat l'Interail... quina il·lusió!
En certa manera, trobe a faltar utilitzar el valencià. Anit un xic em va preguntar si era catalana, la qual cosa em va estranyar perque mai m'havien dit això. El xic en qüestió em va dir que tenia accent, quan fa ja més de 12 dies que no parle valencià. Bò, que em va fer gràcia. La majoria de valencians que he conegut ací no parlen valencià, i pel que es veu els catalans han decidit anar a un altre destí per a fer la seua Erasmus, perque no en conec cap. De moment, no he aprés molt italià, és difícil viure amb espanyols, anar a la universitat i trobar-te amb espanyols, eixir de festa i coincidir amb espanyols, i conèixer als pocs Eramus d'altres països que hi han ací, i que et parlen en anglès perque no saben parlar italià... así no se puedo! Hui he vist el llistat de les persones amb les que vaig a fer el curs d'italià... si som 25, 20 som espanyols, vagues on vagues, allí trobaràs a un/a espanyol@.
Ara que ja he plorat, només em queda 1. sexe, 2. vomitar, 3. veure, després d'una nit de festa, la sortida del sol... (no Manuel?)...