Com sempre em passa, ja fa molt que volia trobar un moment per seure i escriure alguna cosa. El fet de no ser una gran escritora m'obliga a requerir un cert espai de temps i calma per poder penjar alguna cosa a una mica de trellat. I últimament, no vaig molt lliure de temps. Com sempre, jo sola m'embolique en cursos i hòsties, que fam més gran el meu currículum però no sempre els meus coneixements. Encara no he tingut temps de gaudir de la jornada intensiva que va començar l'u de juliol, i a tres dies d'acabar l'intensiu d'anglès, puc dir que tinc moltes ganes de perdre el temps a la platja, a la muntanya, sola o acompanyada, tant és. I precisament, altra de les raons per las quals no he passat massa per ací és algú que em fa companyia com ja pensava que ningú podia fer-la. Algú que no només ve per entrar a un llit fred i per sortir d'un calent, algú que t'agafa i et porta a passar un dia fora de Barcelona, o a menjar-te una paelleta, o a estirar-te al sol mig en conill, o que t'abraça quan dorm. Algú que no és ningú, però que de moment, està relativament a prop, més a prop del que jo mateixa considerava necessari en aquestos moments. I realment, és així com he passat el darrer mes. Cansadeta de la feina, de que els bojos es tornen més bojos amb la calor, i d'un telèfon d'urgències de la feina, molt malament pagat, que et fa treballar un dissabte al matí sense haver dormit encara. Despertant-me amb diverses ressaques, causades per la companyia de diverses persones, a destacar la visita que ens va fer la Comtessa, que of course, no va decebre en res, o la festa al terrat de casa, que tampoc va decebre. Ara per ara, esperant que alguns tornin de Cuba, i altra de Croàcia per tornar a liar-la una mica per Barcelona. Mentre, aniré cap a la Terreta, a veure a la família, a deixar-se mimar i a menjar tota la fideuà del món.
